El sentit de l’orientació dels gossos

El teu gos s’ha perdut alguna vegada? Sabem l’angoixa que senten els propietaris quan la seva mascota desapareix. Els gossos són part de la família, i la majoria de persones que tenen gos han passat per aquella situació de pànic quan el seu company pelut es distreu o s’allunya massa durant un passeig. És un d’aquells moments en què s’activen tots els nervis: correm, cridem el seu nom i mirem desesperadament en totes direccions. En aquest instant, una pregunta ens travessa la ment: Si el meu gos es perd, sabria tornar a casa? Com ho faria?

Al llarg de la història, s’han documentat casos sorprenents de gossos que han recorregut quilòmetres —de vegades centenars— per tornar a casa. Alguns ho aconsegueixen en dies, altres en setmanes. Molts ho fan sense haver recorregut mai abans aquell camí. És màgia? Instint? Ciència? Descobrim el misteri. Explorarem els factors que permeten als gossos trobar el camí de tornada, les capacitats sensorials implicades i, el més important, com pots preparar-te per si mai et passa.

Per què els gossos tenen un fort sentit de l’orientació?

Els gossos descendeixen dels llops, animals salvatges que van desenvolupar un agut sentit de l’orientació per sobreviure en entorns hostils. Amb el pas dels mil·lennis, aquestes habilitats no només s’han mantingut sinó que, en molts casos, s’han adaptat a la vida urbana, convertint-se en una eina poderosa per a la supervivència… i per a tornar a casa.

El sentit d’orientació d’un gos no depèn d’un sol sentit, sinó d’una combinació de factors: olfacte, memòria espacial, percepció visual, i —segons estudis recents— d’una capacitat poc explorada en mamífers: la detecció del camp magnètic terrestre.

Quan un gos es perd, activa tots aquests recursos per intentar reconnectar amb el que considera el seu territori segur. Pot seguir rastres olfactius que el porten a llocs coneguts, reconstruir mentalment camins que ha recorregut prèviament, o fins i tot interpretar senyals naturals que el guien cap a casa.

Però, a més de l’instint, els vincles emocionals també tenen un paper clau. Hi ha gossos que tornen no només perquè saben on és casa seva, sinó perquè la connexió amb la seva família humana els impulsa a buscar el camí de tornada. La combinació de tots aquests factors fa que els nostres amics de quatre potes siguin capaços de proeses d’orientació realment increïbles.

L’olfacte: el GPS natural del teu gos

L’olfacte és la seva eina més poderosa per orientar-se. Per posar-ho en perspectiva: mentre que els humans tenim aproximadament 5 milions de receptors olfactius, els gossos en poden tenir entre 200 i 300 milions, depenent de la raça. Això els permet detectar i diferenciar olors amb una precisió inimaginable per a nosaltres.

Quan un gos passeja amb tu, memoritza el camí a través de les olors. Cada arbre, cada fanal, cada banc del parc té una signatura aromàtica que ell registra. Si alguna vegada necessita tornar sol, intentarà reconstruir aquest camí olfactiu, com si seguís un mapa invisible fet d’olors.

A més, els gossos tenen una estructura especial al nas anomenada òrgan de Jacobson (o vomeronasal), que els permet captar feromones i senyals químiques subtils de l’entorn. Aquest radar extra és fonamental per rastrejar olors específiques.

En molts casos documentats, els gossos han tornat seguint camins que ja havien recorregut abans, però en altres ocasions han aconseguit tornar per rutes completament noves, simplement guiats per un rastre olfactiu que associen amb casa.

Una brúixola interna?

Un dels descobriments més fascinants dels darrers anys prové d’estudis que suggereixen que els gossos poden orientar-se utilitzant el camp magnètic de la Terra. Aquest fenomen, que també s’ha observat en ocells migratoris i tortugues marines, es coneix com a magnetorecepció.

Segons un estudi de 2020 realitzat per científics txecs, quan els gossos fan el que es denomina “retorn lliure” (és a dir, quan s’allunyen del seu camí inicial i després intenten tornar), solen aturar-se uns segons, mirar l’horitzó, i després iniciar el camí de tornada seguint un angle alineat amb l’eix nord-sud del camp magnètic terrestre. Això suggereix que fan servir aquesta referència magnètica com si tinguessin una brúixola natural.

Tot i que aquest descobriment encara necessita més investigació, obre una perspectiva fascinant sobre les habilitats sensorials dels gossos. No es tracta només d’instint o olfacte, sinó que podria haver-hi una força natural més profunda ajudant-los a tornar a casa, fins i tot en terrenys desconeguts.

Memòria espacial: recordar el camí

La memòria espacial permet als gossos recordar la ubicació d’objectes i trajectes. Això els ajuda a memoritzar rutes habituals: des del parc fins a casa, des de casa fins a la casa del veí, o fins i tot trajectes més llargs recorreguts en cotxe o a peu.

Els gossos fan servir punts de referència visuals i auditius (com el so d’un tren o una carretera amb molt trànsit) per orientar-se, combinant aquestes pistes amb la seva memòria olfactiva per formar un mapa mental del seu entorn.

Aquestes habilitats són especialment evidents en gossos de carrer, que aprenen a moure’s per barris sencers sense perdre’s, o en aquells que han estat adoptats i aconsegueixen tornar al refugi d’on van ser rescatats setmanes després.

Històries reals: com alguns gossos tornen a casa

Hi ha centenars de relats arreu del món que demostren la sorprenent capacitat dels gossos per trobar el camí de tornada. Gossos que han creuat ciutats, muntanyes o rius per reunir-se amb la seva família. Un dels casos més coneguts és el d’un gos japonès que va recórrer més de 200 quilòmetres per retrobar-se amb els seus amos. En un altre cas, a l’Argentina, un gos va aconseguir tornar caminant d’una casa rural fins a la ciutat, guiat únicament pel seu olfacte i memòria.

Què fer si el teu gos es perd? Consells pràctics

Encara que molts gossos són capaços de tornar per si sols, és essencial prendre precaucions. Aquí tens alguns consells clau:

• Identificació: Porta collar amb xapa identificativa i, sobretot, microxip actualitzat.
• Educació: Ensenya-li a respondre al seu nom i a venir quan se’l crida, fins i tot en situacions de nervis.
• Evita zones insegures: Un soroll sobtat o un animal desconegut pot fer-lo fugir.
• Passejos freqüents per rutes conegudes: Això reforça el seu mapa mental i la confiança per tornar.
• Actua ràpid: Si es perd, difon a xarxes socials, avisa veterinaris, refugis i veïns.

Confia en el seu instint

El sentit de l’orientació dels gossos és un meravellós misteri natural. Però com a responsables, hem de garantir un entorn segur i estar preparats per als imprevistos.

Si mai et preguntes—“Si el meu gos es perd, sabria tornar?”—la resposta, amb tota probabilitat, és sí. Però ajudem-lo a no haver-ho de demostrar.